Bauhaus

L'escola Bauhaus o Staatliches Bauhausva ser la primera escola d'artesania, disseny, art i arquitectura del segle XX.

En tan sols uns anys es va convertir en un centre de referència educatiu i en tot un moviment artístic que va suposar un referent artístic internacional de l'arquitectura, l'art i el disseny.

Va ser creada l'any 1919 per l'arquitecte Walter Gropius a Weimar (Alemanya), amb la intenció de trencar amb allò que separava els artesans dels artistes, valorant el treball manual i, per tant, buscant la unió entre l'ús i l'estètica, o dit d'un altre manera, donar-li una utilitat a l'art. Per fer-ho Gropius va juntar l'escola de Belles Arts i l'Escola d'Arts i Oficis. La fundació de la Bauhaus va tenir lloc a les avantguàrdies artístiques de principis del segle XX.

La Bauhaus va presentar les bases del disseny gràfic i industrial, i va introduir la fotografia com una nova expressió artística. L'escola disposava de tallers d'ebanisteria, disseny, teatre, ceràmica, teixit, enqudernació, metal·lúrgia i vidreria. Una de les característiques de l'escola és que tots els alumnes estudiaven tots els àmbits que s'impartien.

L'any 1933 va ser tencada pels nazis degut a que la ideologia Bauhaus era considerada socialista, internacionalista i jueva.

L'escola es va traslladar de Weimar (1919-1925) a Dessau (1925-1932) i de Dessau a Berlín (1932-1933); i va tenir tres directors: Walter Gropius, Hames Mayer i Ludwing Mies van der Rohe. Finalment es va fundar una nova  Bauhaus a Chicago, després de ser tencada.

La Bauhaus aspirava a crear artistes creadors. 

També es caracteritzava per fer grans festes de disfreces, que els mateixos alumnes dissenyaven i confeccionaven, per a apropar-se a la gent; ja que tots vivien i dormien junts, alumnes i professors.

Feien espectacles de dansa i teatre amb indumentàries molt exòtiques i amb música sense melodia. 

L'edifici de la Bauhaus de Dessau de Walter Gropius, és el més emblemàtic. Aquest projecte és considerat com l'obra mestra del racionalisme europeu. 

Principals exponents:

Walter Gropius (el fundador) 

Nascut el 1883, a Berlín. Va estudiar arquitectura a Münich (1903) i a Berlín (1905-07), del 1908 al 1910 va col·laborar en l'estudi de Peter Behrens. El 1911 va començar a realitzar l'edifici Fagus-Werk a Alfeld. El 1919 sent director del consell d'art a Berlín, va anar a Weimar com a director de l'escola superior d'Art, de la qual sorgeix la fundació de la Bauhaus estatal de Weimar i va ser director d'aquesta escola fins al 1928, era mestre de forma en la fusteria , i també va realitzar el nou edifici de la Bauhaus a Dessau el 1925-1926 quan, per situació econòmica i política, l'escola va ser traslladada. La seva participació a l'escola va estar en constant moviment, fent possible el propòsit d'unificació de l'arquitectura, les arts i l'artesania.


Johannes Itten

Va ser el personatge més important de la primera fase de la Bauhaus. El seu principi pedagògic es pot descriure amb parelles d'oposats: "Intuïció i mètode" o "capacitat de vivència subjectiva i capacitat de reconeixement objectiu". Els exercicis de moviment i respiració iniciaven la classe, ja que només així amb els estudiants relaxats, es podia començar la classe, trobar el ritme i tot seguit fer la creació harmònica de ritmes. Les hores de classe eren estructurades al voltant de tres punts centrals: esbossos de la naturalesa i la matèria, l'anàlisi de vells mestres i la classe de nu.


Paul Klee

Sense experiència en la pedagogia, però gaudint de bona reputació en els cercles avantguardistes el 1921 va assumir la seva posició a la Bauhaus, va transformar l'aprenentatge de la forma, en un aprenentatge pictòric de la forma.

Klee iniciava les classes amb exercicis sobre tela de formes bàsiques, més endevant seguia el tema dels colors bàsics,d'aquesta manera, obria pas a diferents tipus de composició, mitjançant la proporció, el gir, la reflexió, i obrint-se a un inesgotable camp de treball.

Wassily Kandinsk 

Va iniciar la seva feina a la Bauhaus, al 1922 prenent el taller de pintura mural, que s'enquadrava en el marc de l'ampli curs de forma, una classe de morfologia del color.

Les seves classes eren síntesi i anàlisi com a punts de partida per al seu treball. Ja amb un passat manifestat el 1912, amb el seu llibre "De l'espiritual en l'art" plantant el caràcter de determinats colors quan presenten un determinat efecte.

Marcel Breuer

Va néixer al 1902 a Pécs, Hongria. Va ser un alumne a la Bauhaus del 1920 al 1924, aprenent al taller de fusteria, el 1925 va iniciar la seva docència, fins al 1928, sent el director del taller de mobles. El 1925, va realitzar la seva primera butaca de tubs d'acer. Ho va fer de la mateixa manera en decoració d'interiors, per a les mateixes construccions de la Bauhaus. Els seus treballs l'han catalogat com un dels més significatius dissenyadors de mobles i arquitectes d'interiors del segle XX.

Oskar Schlemmer 

Principal mestre de la pintura mural, però el 1923 ho deixa per dedicar-se al taller de teatre. Al taller de pintura mural combinava pintura i escultura per a realitzar els seus relleus de revoqui pintat, jugant així amb els contrastos masculí-femení, persona-arquitecte, etc. Sovint deia que no era possible la idea Bauhaus ja que "No podien realitzar art lliure, perquè ens ho impedeix la nostra consciència". Va ser mestre de teatre del 1923 fins al 1929 i va fer la gira amb el teatre Bauhaus entre el 1928 i el 1929, per Alemanya i Suïssa.


Joost Schmidt

Tipògraf i escultor, va néixer al 1893 a Wünsdorf, Hannover,.

Va iniciar els seus estudis a l'escola de belles arts del gran Ducat de Saxònia a Weimar. Després de participar a la Primera Guerra Mundial va estudiar a la Bauhaus del 1919 al 1925. Va fer els seus primers treballs tipogràfics al 1923. Va passar a ser professor a la Bauhaus el 1925 fins al 1932. Posteriorment va ser director del taller d'escultura a partir del 1928. I finalment va dirigir ​​la secció de publicitat.

Lyonel Feininger


Pintor estadounidenc d'origen alemany i un destacat exponent de l'expressionisme. Va treballar com a caricaturista i artista del còmic. Es va convertir en l'artista mestre a càrrec del taller de gravat de la Bauhaus. 





László Moholy-nagy


Va ser un fotògraf i pintor hongarès. Ha passat a la història com un dels més importants professors i teòrics de l'art i de la fotografia des del seu treball a la Bauhaus. Va ser un dels impulsors i membres més destacats de la Nova Visió. Professor de fotografia a la Bauhaus. 

Marianne Bradt

Va ser una pintora, escultora i dissenyadora industrial alemanya, que al final de la seva carrera tambés es va dedicar a la fotografia. Al 1911 va començar a estudiar pintura i escultura a L'Escola Superior de Belles Arts de Weimar. Al 1923 va començar a estudiar a la Bauhaus, on li va ser bastant difícil integrar-se, que valoressin el seu treball i que no li discriminessin pel fet de ser dona; però finalment es va guanyar el respecte de tothom i la seva feina va ser valorada. Així doncs, va acoseguir entrar al taller de Metalls, sent la primera dona en entrar en aquesta modalitat de taller. Al 1928, després d'haver sigut alumna de la Bauhaus, va assumir el càrrec de vicepresidenta de metalúrgia i va organitzar treballs amb col·laboració amb empreses fabricants de llums ("làmpares"). Més endevant ella en va dissenyar. El 1929 va treballar a l'estudi d'arquitectura de Walter Gropius i va ser profesora en altres instituts i escoles. Sempre va resaltar com a dona en el camp del disseny industrial i de la fotografia, posteriorment.